Connexions creatives

Landscape with a solitary traveler, dibuix fet per Yosa Buson (1716-1784)

"L'impuls creatiu, per als autors impregnats de budisme i taoisme, demana la comunió, de totes les forces i de tots els sentits, amb allò que hom es proposa tractar."  

Enric Balaguer, Ressonàncies orientals (Budisme, taoisme i literatura).

El segle XXI es caracteritza, como tothom sap, per la globalització i la revolució tecnològica, principalment. La comunicació, cabdal en la difusió d'idees i els intercanvis econòmics, ha conegut cotes bastant altes...de moment.Destaco internet com a motor i eix primordial en aquest context, ja que la xarxa ha esdevingut el nou pont entre cultures de relatiu fàcil i còmode accés1. Ja no fa falta conèixer a una persona d'un altre pensament cara a cara per accedir al seu cosmos, al seu esquema mental, etc.: amb intercanviar idees des d'un ordinador connectat a la xarxa n'hi ha prou. Es pot discutir fins a quin punt això és sa (socialment parlant) o no, si es perden les capacitats humanes per establir relacions directes o bé es fomenten d'unes noves o es potencien les velles d'una nova manera.

El tema que vull tractar, però, és el de com és de beneficiós l'intercanvi d'idees en el món de la cultura. Hi ha la discussió envers si la societat (i els seus esquemes mentals) condicionen les representacions artístiques, o son aquestes les que construeixen la base de la societat en qüestió. El dilema de què fou primer, si l'ou o la gallina. Jo soc del parer que aquests dos processos es donen alhora, en tant que l'evolució constant d'una comunitat (degut als canvis de producció econòmica, les relacions socials i els enfocaments polítics) necessita una justificació cultural, que es representa tant de manera pictòrica com de manera literària. Es construeix així una mitologia que respon als interessos de la gent. Així mateix, penso que l'art és l'impulsor molts cops dels canvis donats en les altres esferes socials perquè les idees que defensen els artistes, si construeixen un discurs fort i insisteixen, poden arribar a reconsiderar els discursos de cada cosa. 

Occident i Orient es coneixen des de fa mil·lennis. Han anat establint connexions a partir bé d'episodis anecdòtics concrets o bé amb contactes regulars perpetuats en un espai de temps considerable. A tall d'exemple per a l'Antiguitat, recomanar-vos el llibre Historia del helenismo. De Alejandro a Cleopatra, escrit per Heinz Heinen, on explica breument els contactes i els conflictes dels grecs en els territoris que ocuparen durant l'expansió macedònica. Però no solament els grecs i posteriorment els romans, grans pares mitificats d'Occident, tingueren consciència de l'existència dels pobles de més enllà de Mesopotàmia (així com al revés també), sinó que les comunitats d'etapes posteriors n'eren coneixedores, ni que fos vagament. La construcció mitològica d'Orient no evità que diferents exploradors, tant laics com sobre tot religiosos, descrivissin aquella part del món que se'ls començava a obrir. Ni que fos lleugerament, portaren conceptes i/o imatges que, amb el temps, quallarien. L'orientalisme, nascut en ple segle XVIII (l'anomenat segle de les llums gràcies a la Il·lustració), ens mostra que l'interès pel que és diferent comença a ser important.

Quan parlem i intercanviem punts de vista amb una persona que té esquemes mentals, fruit de la cultura, totalment diferents al nostre, enriquim, ni que sigui inconscientment, el nostre criteri. Al cap i a la fi, penso que una de les coses que pot resumir l'art és precisament la fluïdessa de parer, la facilitat amb la que la gent dedicada a aquests oficis poden obrir-se a tendències diferents a la seva. Com sempre, però, hi ha molts casos en que no és així. S'ha d'anar amb compte a l'hora de generalitzar. 

Les connexions, per tant, son creatives i molt necessàries en tots els aspectes. Obrir-se al món pot arribar a ser difícil, però arriba a ser gratificant per qui ho acaba practicant.


1 Dic relatiu fàcil accés perquè malauradament no tothom té ordinador i molt menys connexió a internet, ja sigui per motius personals com, malauradament,qüestions econòmiques.